Article publicat a “El Periodico de Catalunya”
Com passa massa sovint en la política, la majoria de debats s’emcallen en el relat curt polític, el tiqui-taca polític. Perden la perspectiva de les coses, i sobretot de per a què han de servir les polítiques. Ja ens va passar amb el debat de Pressupostos, tant els de l’Estat com els de Catalunya. Va ser una eterna discussió fins a l’últim minut de partit: l’esmena o no a la totalitat dels Pressupostos, l’absència de debat de continguts en cap dels dos casos, quines partides eren necessàries per revertir progressivament les polítiques de retallades del PP i CiU…
En el debat de la reforma laboral ens està passant el mateix: ningú parla dels continguts; tothom, del continent. Fan grans anàlisis i grans estratègies conspiranoiques, o el debat estèril sobre la legitimitat del diàleg social versus la legitimitat parlamentària, o aquestes pureses sobrevingudes que ho volen tot. Així ens podem quedar sense res. Debats que cada dia que passa s’enverinen més, a risc d’acabar malament.
Salaris
8.082 euros és el que guanyarà de més a l’any una persona que treballi en el sector de transport de mercaderies a la província de Barcelona per a una empresa multiservei. Passarà de 13.980 a 22.062 euros i, si parlem del sector del metall, l’increment serà de més de 9.000 euros. Només amb aquest exemple seria suficient per votar-hi a favor.
Models de contracte
La barra lliure dels contractes de treball s’ha acabat. Fins ara, les empreses majoritàriament agafaven els contractes com més precaris i més temporals millor: contractes per dies o setmanes, o el d’obra o servei determinat, no puntual, sinó permanent. A partir d’ara, el contracte per definició serà l’indefinit. Només serà temporal si està molt ben justificat per causes de producció o per cobrir baixes. Aquest gir en la contractació és clau per reduir la precarietat i temporalitat, especialment dels joves.
Els ertos
Donem estabilitat a la política d’ertos. A partir d’ara, no serà necessari estar pendent de si es renova o no l’acord d’erto, s’hi dona l’estabilitat de la llei. ¿Imagineu per un moment aquesta crisi econòmica sense els ertos i la seva cobertura social? La destrucció d’ocupació hauria sigut brutal, com va passar en l’anterior crisi, que els acomiadaments individuals i els eros van ser la norma habitual.
Per tant, l’acord no només té mesures que afecten els salaris més baixos i la contractació temporal i precària, que només per això ja seria important. Té, també, elements estructurals que ens donen millors eines per gestionar les crisis econòmiques que patim en aquests moments: crisi sanitària, de demanda, energètica, climàtica… Segur que ens en falten d’altres, com que les causes objectives siguin objectives, però cal donar centralitat a la negociació col·lectiva sectorial i al diàleg social com eines clau per al progrés econòmic i social.