Article de Gregorio Moran a La Vanguardia
Estem vivint un dels fenòmens socials i polítics més importants dels últims anys: la situació a França, atenuada des de fa dos dies per les inundacions. Confesso que trobo a faltar més articles del nostre irònic corresponsal Rafael Poch. Serien d’agrair per contrarestar els llocs comuns de la premsa convencional.
A França hi ha una confrontació de dues concepcions, el resultat de la qual nosaltres serem dels primers a sentir-lo. Primer, perquè ja hi estem ficats i, després, perquè la derrota acceleraria la nostra decadència. Per dir-ho clar: un govern amb l’ empremta socialdemòcrata assumeix a batzegades la política que exigeix la patronal –no sé si el terme ha estat arraconat del nostre llenguatge cosmopolita–, però que es mou en les mateixes coordenades que es van crear a començaments del segle XIX i l’acumulació de riquesa i capital. Molt senzill. Cal treure l’ Estat de tots aquells centres econòmics i socials en què, després de vessar-se molta sang, es va aconseguir fer-lo garant d’una legislació que no fos aristocràtica ni reaccionària, tan sols burgesa. Ara els sembla poc.