L’hora de l’ofensiva

Article publica a “El Diari del Treball”

De nou ens enganyen. Diuen que la crisi és cosa del passat, que ja no ens n’hem de preocupar. Però el cert és que, per nosaltres, la crisi i els seus estralls és passat i també present. Els que entreveuen la llum al final del túnel i n’anuncien la benaurança no són altres que els qui més tenen, aquells que es troben al capdavant d’empreses que cotitzen a l’Ibex-35, els multimilionaris. Ells no només no han perdut cap ploma en aquest llarg viacrucis, si és que mai els ha afectat, sinó que n’han sabut treure el màxim profit, socialitzant les pèrdues quan venien mal dades, privatitzant els beneficis quan la cosa sembla remuntar.

Malgrat les bones paraules, el maquillatge que han emprat per disfressar la realitat no pot ser més barroer. Liderem Europa, sí; però com a capdavanters en pobresa infantil.  L’atur baixa, sí; però a Catalunya encara hi ha 576.700 persones sense feina i 100.300 llars no tenen ingressos. No ens podem fer trampes al solitari durant més temps. Només cal que donem una ullada al mercat de treball que ara tenim i que s’estructura entorn de l’explotació laboral i la precarietat. Ja no cal perdre la feina per estar en una situació de perill. En aquest país, milers de persones treballadores, tot i tenir feina, han de fer mans i mànigues per arribar, si poden, a final de mes. A ells ningú no els enganya: el final del túnel és encara un tràngol angoixós, amb una sortida dubtosa i llunyana.

És el moment de dir prou. I de dir-ho ben alt. Des de l’inici de la crisi s’han perdut 8.000 milions d’euros en salaris, una devaluació del 20%. Si és cert que l’economia comença a recuperar-se, les nostres butxaques també han de notar-ho. La patronal diu que amb una pujada dels salaris de l’1% ja podem anar fent. Nosaltres sabem que si la pujada no és entre l’1,8 i el 3% ens trobaran al davant, al carrer. Ho tenim clar: si només guanyen ells, ens declarem en mobilització permanent.

Ha arribat l’hora de l’ofensiva. Sabem com revertir la situació. En primer lloc cal derogar les reformes laborals, ja revocades a les urnes, i la de les pensions: volem unes pensions dignes i suficients. I si és veritat que comencem a sortir de la crisi, que tant ens ha delmat com a treballadors i treballadores, també volem ser partícips d’aquesta presumpta recuperació econòmica. I en volem sortir amb garanties.

Exigim una ocupació de qualitat. En els darrers anys s’han perdut 20.000 llocs de treball a la indústria. Volem un pacte nacional per la indústria que prioritzi les condicions laborals de les persones treballadores. Reivindiquem un sector de la construcció sostenible, de qualitat i segur. Prou bretxa salarial. Prou d’explotació laboral. Prou precarietat. Prou d’abusos empresarials. Prou bloqueig de la negociació col·lectiva. Prou frau a l’explotació laboral exercida per les empreses multiserveis: a igual treball, igual sou.

Exigim més inversió social i estat del benestar. I, per assolir-lo, necessitem un pacte nacional pels serveis públics de Catalunya i una renda garantida de ciutadania, cada cop més a prop, per evitar deixar novament milers de ciutadans i ciutadanes a l’estacada.

Ha arribat l’hora de l’ofensiva. I, una vegada més, l’ofensiva es lliura al carrer. Aquest Primer de Maig tenim una nova oportunitat per demostrar que no estem disposats a pagar més plats trencats de la crisi, i a més costejar la recuperació d’uns pocs. Que no tenim por. Que el present i el futur és nostre. No ens enganyin pas.

 

Camil Ros

Secretari general de la UGT de Catalunya

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *