(Article publicat a El Punt)
Tothom tranquil, que la crisi s’ha esvaït. Les xifres d’atur es van reduint, el PIB ja creix a nivells del 2007, els preus pugen, les empreses obtenen beneficis i els bancs encara n’obtenen més. Això és el que ens diuen i no es pot negar que hi ha certa recuperació econòmica, però la bretxa entre la macroeconomia i la realitat de la immensa majoria de la ciutadania és abismal.
Els qui han sortit de la crisi mai hi van entrar. Els rics cada cop ho són més, mentre que els treballadors cada cop som més pobres: cobrem menys, tenim menys drets, menys serveis públics i menys prestacions. L’EPA del primer trimestre de l’any ens recorda que a Catalunya encara hi ha 576.700 persones sense feina i que 100.300 llars no tenen ingressos, milers de famílies que lluiten per la subsistència. Les dades també expliquen que en el darrer any s’han destruït 20.000 llocs de treball a la indústria, i que l’ocupació que es crea és majoritàriament al sector dels serveis, temporal, parcial i mal remunerada. És a dir, que ens repartim el treball i la misèria, mentre els altres, els de sempre, es reparteixen els guanys.
Aquest és l’erm que ens han deixat les reformes laborals, que per això es van fer. Treballadors pobres que no arriben a fi de mes tot i tenir feina —el precariat—, un mercat laboral basat en l’explotació i la pobresa estructural. Hem pagat la crisi i esperen que els costegem també la recuperació, perquè ens enfrontem a unes elits polítiques i empresarials depredadores que volen continuar augmentant beneficis a costa de continuar escanyant els nostres sous, els nostres drets i la nostra salut.
Però si la riquesa del país i de les empreses puja, ja no hi ha excuses perquè no en preguem part, sobretot després d’una devaluació salarial durant la crisi que arriba al 20%. Cal un nou pacte de salaris, però la patronal ofereix, en el millor dels casos, increments ridículs que no serveixen ni de lluny per començar a recuperar el poder adquisitiu perdut en els darrers anys. Per això hem de passar a l’ofensiva.
La UGT ens hem declarat en mobilització permanent, perquè sense pressionar al carrer i als centres de treball la negociació ja no funciona, i aquest Primer de Maig tenim una nova oportunitat. Hem de demostrar la nostra força per derogar les reformes laborals —les lleis que més pobresa, desigualtat i indefensió a la classe treballadora han generat— i la reforma de les pensions. Per exigir la justa redistribució de la riquesa que creem, revertir les retallades al sector públic i als seus professionals i enfortir l’estat del benestar. I per reivindicar inversions en indústria i creació d’ocupació de qualitat, així com l’aprovació urgent d’una renda garantida de ciutadania per no tornar a deixar milers de famílies a l’estacada.
Camil Ros
Secretari general de la UGT de Catalunya