Article publicat a El Periodico
Afinals dels anys 90, amb la mobilització sindical i la posada en marxa d’una iniciativa legislativa popular, vam aconseguir tota una fita en aquell moment: equiparar les condicions laborals dels treballadors de les empreses de treball temporal amb els treballadors propis de les empreses usuàries. Si feien la mateixa feina, ¿per què havien de cobrar entre un 10 i un 20% menys? Amb el temps, les empreses han trobat una nova fórmula d’explotació laboral que els permet, sempre legalment, pagar menys als seus treballadors o a una part de la plantilla: les empreses multiserveis.
Les empreses multiserveis, de serveis integrals o ‘facility services’, fa anys que existeixen, però en els darrers temps han esdevingut una veritable plaga al nostre mercat de treball. Parlem d’empreses que ofereixen tot tipus de serveis (neteja, seguretat, manteniment, hostaleria, transport…) a terceres empreses. Les principals són Randstad, ISS, Constant, CTC, ATE, Acciona, Eulen, Iman, Duna Tecnics, Claro Sol, ESC Servicios Generales, Mullor, Avanza, Prosegur Multiservicios, Doctus España (Adecco) o Grup LD, que ocupen a tot l’Estat desenes de milers de treballadors. Moltes són propietat d’empreses de treball temporal.
HO PAGUEN ELS TREBALLADORS
A les empreses, externalitzar part de la seva activitat els surt molt a compte. Però la reducció de costos empresarials no surt mai gratis, sempre hi ha algú que ho paga i normalment no hi ha sorpreses: són els treballadors. Les empreses de serveis integrals eviten aplicar al seu personal el conveni col·lectiu corresponent, ja sigui el del sector o el de l’empresa contractant, i regulen les seves condicions laborals mitjançant convenis propis que difícilment superen l’Estatut dels Treballadors i el salari mínim professional.
Alguns exemples amb noms i cognoms: una cambrera de pis ha de cobrar 1.286 euros segons el Conveni d’Hostaleria de Catalunya, però a través de Constant cobra 674 euros. Un mosso de magatzem té un sou de 1.292 euros pel Conveni de Transport i Logística de Barcelona, però Ranstad n’hi paga 601. L’operari de manteniment i muntatge de categoria més baixa en el Conveni del Metall de Tarragona cobra 1.251 euros; contractat per Instaebre Morelló en rep 683. El Conveni estatal de pastes, paper i cartró recull que els treballadors que fabriquen aquests materials han de cobrar 1.329 euros, però Torraspapel externalitza plantilla a través d’empreses com CTC, que paga un sou de 658 euros.
La crisi s’ha utilitzat
per crear un mercat laboral basat en l’explotació
No només hem de denunciar que es tracta d’una forma clara i abusiva de reducció de drets laborals i de salaris, sinó que a més existeix un tracte desigual no justificat per a treballs del mateix valor, fet que va en contra fins i tot de la Declaració Universal dels Drets Humans. Com hem vist, un treballador subcontractat a través d’una empresa de serveis integrals cobra fins a un 50% menys per fer la mateixa feina, moltes vegades per una jornada més llarga. Els 600 euros que deixa de cobrar la netejadora d’habitacions d’hotel o el carreter de magatzem se l’estan repartint com a beneficis entre l’empresa client i la multiserveis. No es tracta d’un ajustament de costos necessari ni d’una millora de competitivitat, sinó senzillament d’avarícia. Són empresaris depredadors que no en tenen mai suficient.
La crisi s’ha utilitzat per crear un mercat laboral basat en l’explotació: empreses multiserveis que gairebé cauen en la cessió il·legal de treballadors, jornades parcials que amaguen hores extres gratuïtes –o, en el millor dels casos, pagades en negre–, immigrants obligats a formar part de falses cooperatives en el sector carni, grans operadores de telefonia que subcontracten empreses que alhora subcontracten falsos autònoms, un sector de l’hostaleria que incompleix totes les normes laborals possibles… Les noves contractacions que tant alegren els nostres governants perquè fan baixar les xifres de l’atur s’estan produint en aquestes condicions. I ho saben. Això ens aboca a un carreró sense sortida
No ens podem permetre aquesta sortida de la crisi. Des de la nostra organització hem iniciat una ofensiva sindical per denunciar les companyies que exploten treballadors a través d’empreses multiserveis i impedir a través de la negociació col·lectiva que aquestes apliquin els seus convenis de misèria. Però és imprescindible l’actuació dels diferents governs: amb la derogació de la reforma laboral, que consolida el conveni d’empresa per sobre del sectorial; amb canvis legislatius per evitar que els treballadors subcontractats tinguin condicions de segona realitzant la mateixa feina; amb condicions dignes en els contractes de l’Administració pública, i amb una inspecció de treball que actuï de veritat per frenar el frau empresarial.