Cinc maleïts anys de reforma laboral

Cinc maleïts anys des de la imposició de la reforma laboral del PP —2012—, sense oblidar la primera del 2010, que va posar alguna de les bases. Pensem en les reformes laborals, tot i que “el legislador” ens deia que eren per evitar destrucció d’ocupació i crear-ne d’estable. El resultat ha estat tot el contrari; les primeres paraules que venen al cap són: allau d’ERO, precarietat laboral, explotació laboral legal, empreses multiserveis, treballadors i treballadores pobres, atur de llarga durada, retallada de salaris, bloqueig de convenis col·lectius…

Allò que des de la UGT vam anunciar durant la vaga general que podria passar, per desgràcia ha passat, i en alguns casos fins i tot pitjor del que vam preveure. La reforma laboral del PP ha estat l’inici d’una retallada de salaris —devaluació salarial— sense precedents, tant per a la gent que ha mantingut el lloc de treball, com sobretot per a la gent que ha trobat una nova feina. Ha creat el “treballador/a pobre/a”, perquè fins llavors trobar feina era sortir de la pobresa. L’explotació laboral ja és legal, especialment a les empreses multiserveis, on es pot arribar a cobrar un 30 o 40% menys que el conveni de sector.

És a dir, els plats trencats de la crisi, l’especulació immobiliària, els rescats de les caixes i els bancs, l’increment del deute públic i les retallades socials, els estem pagant la gent treballadora, allò que la teoria econòmica en diu “les rendes del treball”.

Mentrestant, a l’altre costat,  l’anomenat “mercat o capital”, és a dir,  les empreses, l’IBEX-35, la banca, la macroeconomia… han entrat en un procés de recuperació econòmica i el 2015 i 2016 han arribat a nivells d’ingressos superiors al 2007 i  2008. Per tant, ja han sortit de la crisi i ho han fet principalment a costa nostra, ja que les rendes del treball són ara inferiors als anys 2007 i 2008, tant percentualment com en nombres absoluts.

No és casual que la pèrdua del pes dels salaris comenci de manera més clara a partir del 2012, a l’inici de la reforma laboral, una reforma laboral al servei de la troica i dels poderosos, per anar en contra dels més febles i en benefici dels seus denominats “mercats”.

La derogació de les reformes laborals es fa imprescindible si es vol impulsar una recuperació econòmica per a tothom. Si no, amb l’actual legislació laboral i de control del dèficit, el camí és per als rics més rics, i per a la resta és la cronificació de la precarietat laboral, les desigualtats i la pobresa.

O hi ha derogació o hi ha mobilització. Cinc maleïts anys després, es pot afirmar amb majúscules que la reforma laboral del PP és la llei que amb tan poc temps ha destruït més drets laborals i socials que cap altra llei. La resposta sindical ha de ser frontal, sense derogació de la reforma laboral no hi ha recuperació econòmica per a tothom i, per tant, el conflicte entre el “mercat/capital” i el “treball” està servit.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *