2017= mobilitzacions indefinides


EL 2016 ha estat l’any de la recuperació econòmica dels altres: de les empreses de l’Ibex-35, de les empreses en general —han tingut millors resultats—, dels governs —que han ingressat més impostos… I, en canvi, les nostres nòmines segueixen congelades o retallades i la gent que troba feina, majoritàriament, és entre la precarietat i l’explotació laboral.

Hi ha dues dades molt gràfiques. El PIB del 2016 (210.000 milions d’euros en números absoluts) serà superior per primer cop des de la crisi al del 2008 (209.000 milions d’euros). En canvi, l’atur, el 2008 se situava en el 8%, mentre que el 2016 continua en el 14%.

Si les empreses i els governs tenen més ingressos, és evident que hauríem d’estar en un procés progressiu de recuperació de drets i salaris, però en canvi la crua realitat és que l’any 2016 ha significat la cronificació de les desigualtats, la precarietat laboral i la pobresa, juntament amb el bloqueig patronal en la negociació col·lectiva.

Se’ns ha acabat la paciència, no hi haurà pau social si no hi ha progrés social; si es cronifiquen les desigualtats, la precarietat laboral i la pobresa, també es cronificaran el conflicte social i les mobilitzacions.

Aquest és l’auguri de la UGT per al 2017 si no es produeix un canvi en les polítiques del PP i de la CEOE, i veient l’actitud immobilista del PP pel que fa principalment a la reforma laboral i el bloqueig de la CEOE quant a l’increment dels salaris, sembla que no canviaran. L’actitud sindical no pot ser una altra que convocar mobilitzacions indefinides fins a aconseguir la recuperació dels drets perduts durant la crisi, increments salarials dignes i la derogació de les reformes laborals.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *